Compartim la primera càpsula audiovisual de WikiHousing Barcelona, en la que us convidem a participar en aquest procés col·laboratiu per a dissenyar i construir habitatge públic d’una nova manera. Seguiran molts més vídeos que explicaran i resumiran tot el que anem fent. Esperem que us agradi!n molts més videos que explicaran i resumiran tot el que anem fent. Esperem que us agradi!
L’Ajuntament de Barcelona recolza WikiHousing, una iniciativa pionera per oferir als joves habitatge assequible, sostenible i participatiu
Aquest dilluns, 14 d’octubre, el consistori i els responsables de la iniciativa WikiHousing han signat un conveni de col·laboració per fer realitat un edifici experimental d’habitatges públics per a joves situat al barri del Poble-sec. Fruit d’un procés participatiu de codisseny, formació professional i autoconstrucció DIWO -do it with others-, l’immoble s’ha concebut a base d’un innovador sistema de mòduls prefabricats de fusta que els joves han elaborat amb les seves pròpies mans i que properament s’acoblaran en un solar municipal en poques setmanes.
WikiHousing ha format part del Impact Innovation Summit 2024 durant els dies 17 i 18 de Setembre. Els arquitectes David Juarez i David Bravo, com a representants del projecte, van compartir la seva visió en la xerrada “WikiHabitat – The Industrial Revolution of Green, Affordable Housing”. Aquest esdeveniment, celebrat en Helsingborg, Suècia, va reunir innovadors de tot el món per a discutir com abordar els reptes actuals de manera creativa i sostenible.
El Impact Innovation Summit és reconegut pel seu enfocament col·laboratiu en la cerca de solucions disruptives que promoguin un futur més equitatiu i resilient. L’esdeveniment és una plataforma clau que promou la innovació a través de conferències, tallers i panells que aborden temàtiques com l’economia circular, les energies renovables i la intel·ligència artificial. Els participants tenen l’oportunitat de connectar amb experts i líders de diferents sectors que busquen transformar el futur amb solucions sostenibles.
15 Dec 2023 / 19:00–23:00 Un acte que reunirà el lliurament dels certificats de participació del primer any de WikiHousing amb el llançament de la convocatòria la segona etapa del projecte.
21 Oct 2023–22 Oct 2023 
TMDC
21 Oct 2023–22 Oct 2023
TMDC Hem participat durant els dies 21 i 22 d’Octubre de la 14a edició del festival d’arquitectura 48h Open House BCN.
09 Jun 2023 / 18:00–22:00
TMDC El divendres 9 de juny vam tenir el privilegi de mostrar el prototip WikiHousing en el marc del International Social Housing Festival (ISHF). Els nostres il·lustres visitants, procedents de llocs tan diversos com l’Argentina, Colòmbia, els Estats Units, l’Índia o Taiwan, a més de molts països de la Unió Europea, van rebre una detallada explicació del projecte i van poder veure l’exposició que descriu el procés de formació i cocreación.
També compartim el vídeo-resumeixen del primer any del projecte, en el qual diversos participants expliquen la seva experiència i les seves visions de primera mà. Va ser un plaer tancar una trobada tan interessant i concorregut amb un pica-pica musical en el qual vam poder intercanviar impressions amb molts col·legues d’al voltant del món.
Més informació en https://socialhousingfestival.eu
26 May 2023 / 20:00–22:00
TMDC Finalment hem conclòs el prototip d’habitatge prefabricat, modular i desmuntable.
21 Apr 2023–27 Oct 2023
TMDC D’Abril a Octubre hem obert una exposició explicant el procés del projecte WikiHousing. La mateixa ha estat muntada dins del mateix prototip i ha comptat amb sessions de visites i activitats complementàries com ara participacions en festivals i conferències.
L’exposició explica el desenvolupament del projecte des dels seus inicis, passa per cadascuna de les seves etapes principals: sessions teòriques, sessions pràctiques (fusteria, metal·lúrgia, costura, instal·lacions i fabricació digital), sessions participatives i l’inici de la construcció del prototip d’habitatge.
Compartim amb vosaltres un resum de tot el que ha passat en aquest primer any del projecte.
Esperem que us agradi!
WikiHousing Barcelona serà un edifici autoconstruït i prefabricat, desmuntable, escalable i reutilitzable. Tota la seva estructura és de fusta, un material amb emissions negatives de CO₂, és a dir, que retiren CO₂ a l’atmosfera. L’orientació de l’edificació, el seu elevat aïllament tèrmic, la recollida i aprofitament de l’aigua i la utilització d’energies renovables com a plaques fotovoltaiques aconsegueixen un edifici molt sostenible, que s’ha calculat per a no necessitar sistemes convencionals de climatització.
La qualitat ambiental s’aconsegueix al llarg del seu cicle amb quatre indicadors: materials, energia, aigua i residus. A partir d’aquí, es defineix una estratégia per a obtenir la major eficiència i eficàcia aprofitant les oportunitats que ofereix l’emplaçament i la configuració de l’edifici.
L’anàlisi de la radiació solar ens permet avaluar els efectes del sol sobre l’edifici en períodes de temps específics, intentant aconseguir captació solar a l’hivern i protecció de la radiació excessiva a l’estiu. La demanda de WikiHousing ha estat estudiada amb un model tèrmic base per a veure el funcionament de l’edifici, permetent l’estudi de confort higrotèrmic, la ventilació natural i la demanda que genera. Així es van detectar els punts crítics del projecte i es van aplicar mesures que redueixen dràsticament la demanda de correcció tèrmica.
La façana principal està orientada i amb grans arbres caducs enfront d’ella al carrer Passeig de l’Exposició. Això proporciona durant l’estiu,una radiació moderada i a l’hivern els arbres permeten el pas de la radiació, aconseguint una bona captació solar. El projecte compta amb uns tancaments i obertures que, a més de complir amb la normativa d’estalvi d’energia, garanteixen unes bones prestacions tèrmiques. Totes aquestes estratègies generen un equilibri entre guanys i pèrdues produint una demanda de calefacció i refrigeració dels espais tan baixa que els índexs de confort es poden obtenir amb sistemes passius.
El divendres 9 de juny vam tenir el privilegi de mostrar el prototip WikiHousing en el marc del International Social Housing Festival (ISHF). Els nostres il·lustres visitants, procedents de llocs tan diversos com l’Argentina, Colòmbia, els Estats Units, l’Índia o Taiwan, a més de molts països de la Unió Europea, van rebre una detallada explicació del projecte i van poder veure l’exposició que descriu el procés de formació i cocreación.
També compartim el vídeo-resumeixen del primer any del projecte, en el qual diversos participants expliquen la seva experiència i les seves visions de primera mà. Va ser un plaer tancar una trobada tan interessant i concorregut amb un pica-pica musical en el qual vam poder intercanviar impressions amb molts col·legues d’al voltant del món.
Més informació en https://socialhousingfestival.eu
D’Abril a Octubre hem obert una exposició explicant el procés del projecte WikiHousing. La mateixa ha estat muntada dins del mateix prototip i ha comptat amb sessions de visites i activitats complementàries com ara participacions en festivals i conferències.
L’exposició explica el desenvolupament del projecte des dels seus inicis, passa per cadascuna de les seves etapes principals: sessions teòriques, sessions pràctiques (fusteria, metal·lúrgia, costura, instal·lacions i fabricació digital), sessions participatives i l’inici de la construcció del prototip d’habitatge.
A més d’això, els panells que configuren l’exposició toquen els següents temes: 1. Definicions bàsiques sobre el projecte i el procés transcorregut. 2. Projectes antecedents. 3. Situació problemàtica a la qual es fa front. 4. El projecte de l’edifici d’habitatges. 5. El sistema constructiu proposat. 6. El sistema de muntatge dissenyat. 7. Les estratègies de codisseny, de prefabricació DIWO i de cogestió comunitària utilitzades. 8. Les estratègies de circularitat hídrica, energètica i material. I 9. Els suports i ajudes que ha rebut el projecte.
L’exposició es podrà gaudir fins al mes d’octubre, quan es desenvolupin els festivals OpenHouse Barcelona i la Barcelona Design Week. Continuarà desenvolupant-se dins del mateix prototip, en la nau 47 del TMDC.
Esteu tots convidats!
El mercat immobiliari al barri de Poble-sec
El Poble-sec és un dels barris barcelonins on les dificultats d’accés a l’habitatge es manifesten de manera més crua. Segons dades del propi Ajuntament, el preu dels lloguers ha pujat al conjunt de la ciutat un 46,7 % entre el 2014 i el 2022. En el mateix període, el preu dels habitatges de segona mà ha passat de 3.188 a 4.058 €/m², un increment del 27,3 %. Lluny de ser homogenis arreu del territori, aquests increments han afectat cada barri de maneres diferents, en funció de les seves pròpies característiques. En el cas del Poble-sec, el mercat immobiliari és un dels més calents de la ciutat. Tant els lloguers com les compravendes del barri han sofert pujades per sobre de la mitjana, fins a situar-se respectivament en un 49,4 % —després d’un increment de gairebé 300 € mensuals— i en un 42,9% —després d’una pujada de més de 1.000 €/m²—.
L’encariment de l’habitatge és un dels assumptes que preocupen més la població del Poble-sec. Segons Tonet Font, arquitecte i urbanista que viu al barri des de fa més de quinze anys, els preus immobiliaris exacerben la mobilitat dels veïns, tot trencant l’estabilitat de les relacions que cohesionen el teixit social. A més, el fenomen redueix les vendes del comerç local de la zona, ja molt dependent de la clientela d’altres barris, com ara el Raval o Sant Antoni. Font sosté que «els salaris no pugen tant com els lloguers i això fa que el barri s’empobreixi i es gentrifiqui». D’altra banda, malgrat la forta pujada dels preus, els habitatges que es lloguen al Poble-sec solen ser més petits que a la resta de Barcelona. Els pisos del barri tenen una mida mitjana de 60,1 m², un 17,9% inferior als 73,2 m² de la resta de la ciutat. De fet, millorar les condicions dels habitatges antics era un dels objectius del Pla de Barris impulsat pel consistori entre el 2021 i el 2024.
A Barcelona, les dificultats a l’hora de fer front al pagament de lloguers i hipoteques desemboquen diàriament en una quantitat insuportable de desnonaments. La manca de dades públiques i desagregades sobre aquest fenomen és un problema afegit, ja que no permet fer anàlisis precises i dificulta la implementació de mesures que puguin aturar de manera eficaç la qüestió. Tot i així, el treball de diferents col·lectius ha permès cartografiar totes les convocatòries per aturar desnonaments en els darrers set anys. Com es pot veure a la imatge següent, el Poble-sec va patir un nombre molt considerable de casos de desnonament amb ordre judicial.
L’any 2016, l’Ajuntament de Barcelona va crear la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) per donar suport a les persones en risc de pèrdua de casa seva. Segons dades municipals, el 2018 aquesta entitat va atendre 2.270 unitats familiars afectades per un procés de llançament. El districte amb més famílies ateses va ser Nou Barris (403), seguit per Sants-Montjuïc (363). Tot i que aquestes xifres no recullen la totalitat dels desnonaments, ajuden a inferir una tendència. Però, malgrat els esforços de la UCER, hi continua havent molts casos de desallotjament per manca d’acord entre propietaris i llogaters. Al Poble-sec, encara es recorda amb molt de dolor el cas de la família de quatre membres que va ser expulsada de casa per impagament del lloguer el febrer del 2022. La situació laboral dels cònjuges no permetia pagar els 850 euros mensuals i la propietat s’havia negat a negociar un lloguer social.
«Des de sempre, el Poble-sec s’ha distingit pel caràcter comunitari i arrelat del seu teixit social», afirma Font. Segons ell, això ha fet que, juntament amb altres barris del Districte de Sants-Montjuïc, fos una de les zones amb més capital social de Barcelona. Tot i que amb el temps les relacions veïnals s’han anat afeblint, el barri encara gaudeix de la protecció quotidiana d’associacions locals que destaquen per la seva bel·ligerància, com ara el Sindicat de Barri del Poble-sec o el Comitè de Defensa del Barri del Poble-sec. També d’altres de major escala, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat de Llogateres. Aquestes entitats juguen un paper fonamental, tant defensant de baix a dalt el dret a l’habitatge i a la ciutat com pressionant les administracions públiques perquè facin el mateix.
Pel que fa a les possibles respostes, Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, adverteix que «no hi ha una bala de plata, una recepta única capaç de garantir el dret a l’habitatge». El Sindicat advoca per una combinació de solucions tan diverses com complementàries. Entre elles, hi ha les regulacions que posen ordre al mercat privat, com «limitar per llei l’increment dels lloguers», ja que, segons la portaveu sindical, «Barcelona és una de les ciutats europees on el lloguer es menja una major part dels ingressos de la població». També cal regular el mercat per evitar que es desviï habitatge d’ús habitual cap a usos turístics o terciaris o «impedir que els llogaters hagin de pagar les despeses de les immobiliàries». D’altra banda, més enllà de les regulacions, Arcarazo sosté que les administracions també han d’ampliar els recursos destinats a reforçar el parc públic de lloguer.
La necessitat d’igualar les polítiques d’habitatge públic de ciutats com Viena i París també és assenyalada com a prioritària per Tonet Font. Aquest era precisament l’objectiu dels APROP (Allotjaments Provisionals de Proximitat), que ja s’han desplegat al Barri Gòtic i al Poblenou. L’urbanista afirma que, si hi ha voluntat política, l’administració disposa d’oportunitats per afavorir que la gent vulnerable es quedi al Poble-sec. Entre altres casos, destaca la fàbrica Tenas del carrer Blesa i els terrenys municipals del recinte firal de Montjuïc. Per això, Font subratlla que WikiHousing «és una iniciativa interessant perquè conjuga l’accés a l’habitatge amb la formació i l’autoconstrucció comunitària».
Durant les passades jornades de treball es van dur a terme la instal·lació de plaques de guix a l’interior per a cobrir els panells de fusta i complir els requeriments a foc. A més alguns d’ells tenen les especificacions tècniques necessàries per a protegir la fusta contra la humitat i/o la millora de l’acústica del prototip.
En la paret exterior es van col·locar plaques de fibra de guix. Aquestes plaques protegeixen l’estructura a foc i fan de suport a la làmina impermeable, travessers i revestiment de façana.
El diumenge passat, participants, coordinadors, industrials i interessats ens trobem en la Jornada de Portes Obertes del TMDC per a presentar els avanços del projecte WikiHousing Barcelona. Celebrem els resultats amb música, menjar i molt bon ambient.
I ara, a tornar a treballar! Amb aquest nou impuls ens endinsem a la finalització de la construcció del Pis Pilot.
Gràcies a tots els que vau venir i a l’organització!
Per a facilitar la col·locació dels panells sobre el forjat construïm una grua que ens ajuda a mobilitzar els panells gairebé sense esforç fins al seu lloc. El prototip del Pis Pilot mesura uns 50m2, així que hem hagut de moure materials i eines a una nau més gran en el TMDC!. Estem utilitzant un toro per a moure els panells, revestiments etc. i poder organitzar l’espai a mesura que es va conformant el prototip. Estem en l’última fase de construcció i començarem els acabats la setmana vinent!
El 20 de gener de 2023, els materials sol·licitats a Tall Fusta i Mausa es van descarregar i es van organitzar en el TMDC per a poder començar a l’assemblatge dels forjats i revestiment dels panells!
Hem construït una maqueta 1.25 per a poder treballar amb els inscrits com serà l’espai i configuració espacial del projecte WikiHousing durant les sessions participatives En ella s’explica el sistema constructiu que després comprovarem en el Pis Pilot: una maqueta 1:1 d’una habitació del projecte. Tots els forjats i panells necessaris s’autoconstruiran en el TMDC.
Es tracta d’un sistema en fusta que recorda al Balloon Frame, però emplafonat per a facilitar la prefabricació dels diferents elements. Els panells que formen la façana estan construïts per un bastidor que conté l’aïllament tèrmic. Dos panells d’OSB (18 i 9 mm) donen rigidesa al panell i configuren l’encadellat per a unir els diferents panells.
Ens hem trobat el diumenge el 17 de desembre a l’hora del vermut per cuinar un parell de riquíssimes paelles amb opció vegana en l’estudi de Straddle3 al Raval.
Moltes gràcies a tots els que vau venir a celebrar amb nosaltres els avanços del projecte WikiHousing Barcelona, va ser molt divertit!
Ens veiem a la pròxima!
En primer lloc, es van adaptar els locals llogats en el TMDC a les necessitats del projecte, per la qual cosa es va construir un altell. Això crea un lloc de treball ordenat i la possibilitat de disposar de molt d’espai d’emmagatzematge, per a poder acomodar les eines i els materials disponibles. El taller es converteix en un lloc d’estada general on ara podem començar junts la realització pràctica del prototip.
23 Dec 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
21 Dec 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
19 Dec 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
16 Dec 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
14 Dec 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
12 Dec 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
09 Dec 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
07 Dec 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
05 Dec 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
02 Dec 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
30 Nov 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
28 Nov 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
25 Nov 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
23 Nov 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
21 Nov 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
18 Nov 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
16 Nov 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
14 Nov 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
11 Nov 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
09 Nov 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
07 Nov 2022 / 18:00–20:00
TMDC Prefabricació del prototip d’habitatge.
La setmana passada WikiHousing ha participat en l’URBANBATfest, un laboratori organitzat a Bilbao, on s’investiguen les transformacions per les quals estan passant les ciutats. El festival és dirigit per URBANBAT, una cooperativa social que té com a objectiu millorar la col·laboració entre les administracions i la comunitat local, per dur a terme processos de renovació urbana.
Durant l’esdeveniment, David Juarez ha pogut parlar del projecte WikiHousing, explicant els seus finalitat, la feina feta en els darrers mesos i la que encara falta.
Podeu veure el vídeo de la sessió sencera al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=V0vLKy0Fegc
El 21 d’octubre, tindrà lloc el primer d’una sèrie de tallers pràctics. Aquest tipus d’activitat és necessària per a la coproducció i prefabricació del prototip d’habitatge, objectiu final de la segona fase del projecte.
Durant la trobada d’avui, dirigida per Óscar Osuna al TMDC (espai de cotreball situat el districte de Sant Martí), es començarà a treballar en l’altell del prototip i en algunes peces de mobiliari.
Totes les persones interessades a aquesta etapa de WikiHousing, es poden inscriure per a continuar avançant junts i juntes.
Suma’t!
El pròxim dia Dijous 28 de Juliol estarem al barri del Poble-Sec realitzant l’última sessió de la primera etapa de WikiHousing Barcelona. Abans de sortir de vacances, ens reunim una última vegada per a fer un tancament d’aquesta primera part del procés i començar a preparar el següent pas: la construcció del prototip d’habitatge des del mes de Setembre.
Al mateix temps, amb la finalitat de continuar integrant-nos amb els joves i les entitats socials del barri, farem una sessió explicativa del projecte a tots els que s’acostin aquest dia. Les inscripcions al projecte per a aquesta segona etapa tornen a estar obertes. La cita és a les 18:00 hs. en la Plaça del Sortidor. Us esperem!
En finalitzar les classes teòriques, s’ha donat pas a la segona fase del projecte. Experts de cada disciplina compartiran amb els participants els seus coneixements en matèria d’oficis: fabricació digital i tèxtil, fusteria, metal·listeria i instal·lacions són les aproximacions triades.
D’una banda, el taller de fabricació digital se centrarà en la construcció d’una maqueta a escala 1:20 que serà útil durant les sessions de participació en l’hora de la presa de decisions. S’utilitzaran eines amb tecnologia de tall làser i CNC (control numèric computaritzat).
D’altra banda, a través de la producció d’alguns petits objectes com a cortines, prestatgeries o portes, la intenció de la resta dels tallers és iniciar als participants en l’aprenentatge de les tasques pròpies de cada disciplina: tallar, encolar, cosir, escatar, soldar, etc. La formació en cadascuna d’aquestes labors ens serà imprescindible durant la construcció del prototip d’habitatge.
En les pròximes setmanes, aquesta fase de capacitació de WikiHousing Barcelona es desenvoluparà en espais tan variats com l’Antiga Escola Massana, la sala Mirador del COAC o l’Ateneu de Fabricació de Gràcia.
Dimecres passat 15 de juny els participants de WikiHousing Barcelona han realitzat una visita a la Casa TO, un projecte experimental d’habitatge construït durant el 2019 per al concurs internacional d’arquitectura Solar Decathlon. Situada als jardins de Ca Llima del Campus Diagonal Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya, qüestiona les idees de sostenibilitat, ecologia, jerarquització i usos de l’habitatge contemporani.
Ara, un grup de cinc estudiants de màster de la ETSAV UPC, es troben habitant el prototip. Desenvolupen, des d’aquesta particular perspectiva, una anàlisi qualitativa i quantitativa darrere d’establir paràmetres de viabilitat i replicabilidad del projecte. Tot això resulta una valuosa experiència per al projecte WikiHousing a causa de la gran quantitat de similituds que comparteixen. La Casa TO ha estat totalment prefabricada i al·ludeix a noves maneres de dissenyar, habitar, construir i consumir.
28 Jul 2022 / 18:00–22:00 Menjar en comunitat.
15 Jul 2022–24 Jul 2022
Poble Sec Festes majors del barri
07 Jul 2022 / 18:00–20:00
Straddle3 Arribem a acords.
01 Jul 2022 / 09:00–20:00
Antiga Massana - Espai sota control popular Classes pràctiques en taller.
15 Jun 2022 / 19:00–21:00
Casa TO Casa TO.
14 Jun 2022 / 10:00–13:00
Ateneu de Fabricació de Gràcia Classes pràctiques en taller.
10 Jun 2022 / 10:00–20:00
Massana
26 May 2022 / 18:00–20:00
Straddle3 Procés de codisseny.
24 May 2022 / 10:00–13:00
Ateneu de Fabricació Digital de Gràcia Classes pràctiques en taller.
19 May 2022 / 18:00–20:00
COAC Sessió explicada per Aiguasol
17 May 2022 / 18:00–20:00
Lleialtat Santsenca Comença el codisseny.
17 May 2022 / 10:00–13:00
Ateneu de Fabricació Digital de Gràcia
12 May 2022 / 10:00–13:00
Ateneu de Fabricació Digital de Gràcia
10 May 2022 / 18:00–20:00
Ateneu de Fabricació de les Corts Presentacions. Crear xarxa
Data: Dimarts, 03/05/2022 | 18 h – 20 h
Lloc: Punt InfoJOVE Paral·lel
Docents a càrrec: David Juárez
Data: Dijous, 28/04/2022 | 18 h – 20 h
Lloc: Barcelona
Docents a càrrec: David Bravo
Data: Dimarts, 26/04/2022 | 18 h – 20 h
Lloc: Canòdrom
Docents a càrrec: Tania Magro
Data: Dijous, 21/04/2022 | 18 h – 20 h
Lloc: Sortida a Can Batlló
Docents a càrrec: Ferran Aguiló, Laura Rodríguez i Raquel Llorca
Data: Dimarts, 19/04/2022 | 18 h – 20 h
Lloc: Ca l’Alier
Docents a càrrec: Carla Boserman i Roger Lapuente
Data: Dijous, 07/04/2022 | 18 h – 20 h
Lloc: Ateneu l’Harmonia
Docents a càrrec: Arnau Andrés
Data: Dimarts, 05/04/2022 | 18 h – 20 h
Lloc: Ateneu de Fabricació de Les Corts
Docents a càrrec: Jaime Palomera i David Bravo
El projecte de WikiHousing es defineix entre altres com un catàleg de solucions de codi obert per a poder ser reproduïdes en altres llocs. Per tal d’assegurar la major distribució del contingut teòric de les sessions de WikiHousing, totes les classes es penjaran en format vídeo al canal de YouTube.
Aquesta secció s’anirà actualitzant per tal de donar accés ràpid a cada sessió en particular.
WikiHousing Barcelona – Sessió teòrica núm. 1:
WikiHousing Barcelona – Sessió teòrica núm. 2:
WikiHousing Barcelona – Sessió teòrica núm. 3:
WikiHousing Barcelona – Sessió teòrica núm. 4:
ikiHousing Barcelona – Sessió teòrica núm. 5:
Ahir l’equip de WikiHousing va donar inici a la primera etapa del projecte: les classes teòriques que aportaran una base comuna per totes les persones participants.
Després d’una introducció de la iniciativa de WikiHousing per part de la Laura Souto, la Merve Dadas i el David Juárez. El Jaime Palomera i el David Bravo van iniciar un debat sobre les dificultat d’accés a l’habitatge a Barcelona, sobretot en el cas de la gent jove, així com els drets dels quals disposem al respecte.
També es van plantejar possibles alternatives a l’habitatge estàndard i vies de solució. Partint de fenòmens com la masoveria urbana i l’estratègia ATRI, es va presentar l’enfoc de presa d’acció i apoderament pràctic plantejat per WikiHousing.
Demà dijous 6 d’abril a les 18:00 hi haurà la segona classe a l’ateneu de l’Harmonia, dins del recinte de Fabra i Coats, on David Juárez i Arnau Andrés desenvoluparan de forma més extensa l’alternativa d’habitatge de masoveria urbana.
La sessió finalitzarà amb la visita als habitatges de Pons i Gallarza, exemple pràctic de masoveria urbana dins la ciutat de Barcelona.
Dilluns 28 de març de 2022 els arquitectes Laura Souto: cofundadora de la Papiro i part de l’equip de Straddle3 i WikiHousing i Pol Gaynés, cofundador de la Papiro i part de l’equip de WikiHousing van presentar la iniciativa: WikiHousing Barcelona al programa Bàsics de Betevé.
Durant el programa es va parlar sobre com els preus de l’habitatge a Barcelona impedeixen sovint l’accés a un lloc digne de molts dels seus habitants, però sobretot impacte en l’emancipació de la gent jove.
El pròxim dimarts 5 d’abril començaran les classes teòriques i pràctiques que donaran formació a les persones participants en les següents fases del projecte. Aquestes sessions tractaran diferents àmbits que intersecten amb l’habitatge: des dels drets dels ciutadans fins a la millor manera de fer una instal·lació elèctrica, passant per repensar la manera que tenim actualment de distribuir els espais de la casa.
Encara hi ha algunes places lliures, en cas que tinguis entre 18 i 30 anys no dubtis a unir-te a aquest procés participatiu per a la construcció sostenible d’habitatge públic per a jove seguint aquest enllaç.
05 May 2022 / 17:00–20:00
Ateneu de Fabricació de Gràcia Classes pràctiques en taller.
03 May 2022 / 18:00–20:00
Punt InfoJOVE Paral·lel Classes teòriques. Nocions arquitectòniques.
28 Apr 2022 / 18:00–20:00
Sortida exterior (Poble Sec)
Classes teòriques. Introducció a l’urbanisme de l’habitatge
26 Apr 2022 / 18:00–20:00
Canódromo de Ciutat Meridiana - Ateneo de Innovación Digital y Democrática Classes teòriques.
21 Apr 2022 / 18:00–20:00
Sortida exterior (Can Batlló / La Borda) Classes teòriques. Nocions arquitectòniques.
La iniciativa de WikiHousing té per objectiu el disseny i construcció d’un prototip de diverses unitats d’habitatge públic per a joves.
Aquest prototip es construirà en una parcel·la de propietat pública facilitada per l’ajuntament amb el menor impacte ambiental i econòmic, així com poder construir-se amb un període curt de posada en obra i una possible prefabricació d’elements al taller.
Per tal de fer això possible, s’ha iniciat una recerca de materials reciclables o reutilitzables en la construcció. Des d’elements simples com plafons de fusta, pilars o bigues reutilitzades fins a elements més complexes com estructures metàl·liques o fusteries i finestres.
Aquests materials es comencen a buscar prèviament al disseny per tal de poder-s’hi adaptar. El disseny vindrà condicionat pels recursos, sobretot pels elements més concrets com finestres, o portes, que tenen mides establertes.
Actualment, el projecte disposa de la col·laboració de Can Batlló i Arquitectes de Capçalera per la recerca i l’emmagatzematge de materials.
El lloc web de GRRR (Gestión para la Reutilización y Redistribución de Recursos) permetrà una investigació més concreta de materials necessaris.
19 Apr 2022 / 18:00–20:00
Ca l'Alier (C. de Pere IV, 362 - Poble Nou) Classes teòriques. Introducció a l’habitatge.
07 Apr 2022 / 18:00–20:00
Sortida exterior (Ateneu L’Harmonia i habitatges a Pons i Gallarza) Classes teòriques. Introducció a l’habitatge.
05 Apr 2022 / 18:00–20:00
Ateneu de Fabricació de Les Corts Classes teòriques. Introducció a l’habitatge.
La inscripció a WikiHousing Barcelona, una aventura de formació i empoderament que durarà tot un any, s’amplia fins el 30 de març. La convocatòria està dirigida a persones entre 18 i 30 anys que visquin a Barcelona i vulguin implicar-se en la defensa del dret a l’habitatge.
Després de la preinscripció rebràs un petit formulari que has d’omplir i que ens permetrà saber una mica més sobre tu. Més enllà de les cinquanta places establertes, les sessions també es retransmetran en línea i en directe per tal que puguin participar-hi persones d’altres territoris.. En el cas que quedin places lliures al llarg del procés, s’acceptaran noves incorporacions.
Falten dues setmanes per tancar la convocatòria! Apunta’t a compartir una experiència de co-disseny, autoconstrucció i habitatge d’aquest prototip d’habitatge públic i ecològic!
Convertir la manca d’habitatge que patim, especialment els joves, en una oportunitat i prendre partit en el canvi pot semblar ambiciós, gairebé idealista. Encara més si afegim que ha de ser assequible i sostenible. Però el cert és que ningú pot fer millor habitatge que els propis usuaris, tal com deia John Turner. Ningú millor que ells coneix les seves necessitats i preferències i pot gestionar millor i de forma més eficient els recursos disponibles.
Tot i haver-hi experiències rellevants a l’Amèrica Llatina, especialment en projectes d’habitatge cooperatiu com els de l’Uruguai, des de la perspectiva europea, per culpa d’un context normatiu desfavorable, no és fàcil saber qui s’ha implicat en la construcció del seu propi habitatge. Un bon exemple europeu seria el sistema d’autoconstrucció basat en bastidors de fusta i peces de ferreteria i bricolatge que l’arquitecte Walter Segal va desenvolupar a la comunitat britànica de Lewisham, els anys setanta.
A Espanya, l’arquitecte Santiago Cirugeda construeix edificis —i també els deconstrueix— de manera col·laborativa. Els voluntaris s’impliquen en la construcció de projectes que després faran servir i que volen ser motor de canvi i millora de les ciutats. Hi ha hagut altres experiències similars, com ara l’execució col·laborativa d’algunes parts de l’edifici d’habitatge cooperatiu de la Borda, a Barcelona, o molts altres projectes de petita escala, desenvolupats com a arquitectures comunitàries.
«Saps la diferència entre participació i implicació? En un esmorzar d’ous amb pernil, la gallina participa, però el porc s’implica. Quan es tracti dels teus drets, SIGUES UN PORC!».
Aquesta sorprenent frase, tan desconcertant com pertinent, va estar penjada a l’entrada de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, durant diverses setmanes, en els nostres primers anys de carrera. Divertida i provocativa en un context acadèmic immers en la correcció i la indiferència cap a una realitat social afectada per la bombolla immobiliària. En aquest context, els estudiants van organitzar —i es van organitzar— diversos cursos per implicar-se en reivindicacions veïnals.
En moments de disconformitat amb el que veiem i amb la realitat que vivim, implicar-se és inevitable. Per als joves d’avui, la realitat va d’habitatge com a primera necessitat. Per aquest motiu, WikiHousing es converteix en una plataforma excepcional des de la qual implicar-se en la definició de com hauria de ser un habitatge assequible per a gent jove. Pensat des de i per a les persones usuàries, de manera col·lectiva en tot el seu procés, des del disseny, passant per l’execució i arribant a l’habitar.
Durant un any, els tallers temàtics, tant tècnics —entre d’altres, de fusteria, metal·listeria o instal·lacions— com socials —per exemple, sobre perspectiva de gènere, cures o relatoria—, permetran la formació dels participants en diferents llocs de la ciutat i amb col·laboradors tan diversos com els Ateneus de Fabricació dels districtes de Barcelona, l’Escola Sert del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Fabra i Coats o Can Batlló, entre d’altres. Un projecte de llarg recorregut que cristal·litzarà en moments puntuals, el primer dels quals serà el muntatge del prototip, que ara es posa en marxa. WikiHousing, com a eina de codi obert, serà un procés adaptable a múltiples iteracions, un procés d’aprenentatge continu.
Aquest procés permetrà que els implicats adquireixin un coneixement molt directe, tant a nivell tècnic —tal i com sol passar als tallers—, com a nivell personal —plantejar-se què vol dir decidir col·lectivament i com es fa—. També en el desenvolupament de la intel·ligència col·lectiva i en la recerca de solucions de forma col·laborativa. Tot això arrela directament la persona amb allò que fa i amb qui ho fa, la comunitat i l’entorn, tot aportant un valor intangible que enriqueix la societat a llarg termini.
Implicar-se i no només participar, que dèiem. Participar és opinar, es votar, és dir coses sense tenir la certesa que algú recollirà les nostres idees per dur-les a terme. Implicar-se és agafar les eines. És no esperar que algú respongui a les nostres propostes, sinó ser capaces de construir-les. És comprovar si les hipòtesis plantejades aguanten la realitat, assumir la responsabilitat de les nostres decisions, però també recollir-ne l’aprenentatge. El més il·lusionant, però, és fer-ho en col·lectiu i saber que formem part d’un procés de canvi. Ens atrevim a construir l’habitatge que desitgem? Ens atrevim a viure a la ciutat que construïm?
Está aquí al lado,
Cerca,
aquí mismo
aquí al lado.
A la vuelta.
Ahí,
ahí, un poco más adelante,
te coge de camino.
Pero
mejor
vete por este lado. (2´)
Es mejor para ti
es mejor
[Camino rápido primo,
de vuelta a casa,
todavía,
camino rápido.]
Yo te voy a poner y a poner*
a tres cuartos las peras
y a dos las manzanas primita
y a tres las ciruelas (1)
Yo creo que te conozco
tú me suenas
¿De “quién eres”, dices?
Me suenas…
pero no caigo
ahora no caigo.
Da igual,
tu vente
que es mismo aquí
aquí al lado,
vente.
Caminas un poco más y ya llegas.
Vente conmigo.
Y llegamos y pasamos un rato
o me quedo yo,
¿Tú te quieres quedar?
Pues yo si.
Yo si me quedo.
Aquí mismo.
Porque quiero,
y porque puedo,
¿Tú puedes?
¿Tú quieres?
La Tana y la Juana
fueron por aceite
y las dos discutieron primita
con el dependiente (2)
Llámame
si te hace falta
claro
tú me llamas.
Y voy, si puedo
Voy contigo.
¿Tú cómo estás?
Dime.
O no.
O no digas nada
Yo me quedo aquí, igual.
A tu lado,
que está aquí mismo
Mismo aquí
A la vuelta
Al lado
Te vi por la corredera
como te estaba cayendo
una agüita calaera
Mismo aquí
A la vuelta
Si tú quieres, claro,
Y si puedes…
Cómo te estaba cayendo
a agüita calaera.** (3)
* Poema publicat a “Ensayos sobre la ciudad y los cuidados. Hacia una arquitectura de los cuidados” Ed. Urban Bat. Bilbao. 2019. p. 231.
** ” La Tana y la Juana.” Bulerías de Lebrija, Antonia Pozo ( 1909- ?).
(1) Comerç de proximitat
En una ciutat cuidadora, el comerç de proximitat és fonamental per articular una vida quotidiana complexa i rica. Lloc on ens poguem trobar amb les persones veïnes, on teixir relacions i sentiments de comunitat.
Llocs que faciliten la creació de la cohesió social, on el conèixer-nos ens faci sentir seguretat. El dret a l’autonomia, a anar caminant a buscar el pa i pel camí creuar-te cinc “bon dia”, amb una mobilitat propera. Llocs on compartir coneixements quotidians, “doncs jo al gaspatxo li tiro pebrot”. Una trama urbana complexa, on existeixi una misticitat d’usos, permet que en diferents hores del dia hi hagi activitat.
“Te coje de camino”, la ciutat que cuida incorpora moviments diversos de la vida quotidiana (“de casa, al colegio de camino al trabajo comprar fruta que falta, acercarme al médico y pasar a ver a mi madre que estaba hoy algo pachucha”…), no només els lineals de la capa productiva (casa-feina. feina-casa). La ciutat que cuida a les persones que les habiten els fa possible accedir a tots els llocs on han de (o volen) dur a terme les activitats, de manera senzilla, propera, permetent-los en la seva diversitat ser persones autònomes…
(2) Espai públic.
Una ciutat cuidadora vetlla perquè l’espai públic sigui un lloc que ens permeti trobar-nos, que afavoreixi la nostra vida quotidiana en totes les seves capes, que permeti jugar i descansar, que permeti l’ombra i el sol, que permeti parlar-nos i escoltar-nos, que no estigui privatitzat, que no depengui si puc i vull pagar un cafè per poder estar juntes, i que sigui accessible per tots els cossos amb les seves diferents mobilitats i realitats. Que permeti fer coses juntes i soles. Que permeti improvisar i que les coses diferents siguin possibles… Que ens permeti dialogar, on el conflicte intrínsec a una vida compartida s’incorpori als processos urbans, on puguem acompanyar-nos les vides.
(2′) Les violències sobre els cossos.
Les nostres ciutats i el seu espai públic també són el territori on succeeix, entre altres coses, la normalització de la cosificació del cos de les dones i les nenes (des de la publicitat sexista fins a l’assetjament de carrer). Una ciutat cuidadora no invisibilitza la violència sexual a la que estan exposades les dones i nenes i cuida que l’accés a allò públic i la participació en el gaudi d’allò cultural i l’oci sigui igual per totes les persones. Tampoc ignora o invisibilitza les realitats de diferència de classe, la vida dels cossos racialitzats, les edats i les seves necessitats diverses…
(3) L’habitatge
Una ciutat cuidadora és aquella en la que coneixem les nostres veïnes, on podem demanar sal i on algú ens porta un “cardito con yerbabuena pal resfriao que es mu güeno” perquè ens ha plogut “una agüita calaera”.
El fenomen de la proliferació d’apartaments turístics, per exemple, ha incorporat a la realitat quotidiana de les persones veïnes una intermitència de “vecinas temporales” que genera una percepció d’inseguretat, i que dificulta el diàleg necessari en les convivències col·lectives i complexes dels edificis comunitaris i dels nostres carrers.
Una ciutat cuidadora ens permet percebre’ns com a part d’un barri, i per això hem de poder quedar-nos a viure en un lloc, tenir lloguers accessibles i la seguretat de poder seguir vivint-hi el temps que necessitem.
De l’obra «Una cosa es una cosa, y otra cosa es otra cosa» de Isabel Martín. A Fortiori Editorial, 2021.
WikiHousing Barcelona ha arribat a un interessant acord de col·laboració amb la Xarxa d’Ateneus de Fabricació de Barcelona. Aquest conjunt de cinc equipaments municipals té com a funció principal acostar la ciutadania a les tècniques i les eines de la fabricació digital, que consisteix a aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la producció d’objectes materials. En altres paraules, aquest tipus de fabricació es basa en convertir la informació en objectes i els objectes en informació mitjançant noves eines com els escàners i impressores 3D, les fresadores i màquines de tall làser o els programes de disseny assistit per ordinador (CAD). Situats als districtes de Ciutat Vella, Les Corts, Gràcia i Nou Barris, els cinc ateneus de la xarxa pretenen que aquestes eines siguin assequibles i accessibles per a tothom, ja siguin veïns, col·lectius, entitats, empreses o institucions educatives. Com a servei públic, les instal·lacions són gratuïtes i estan obertes a tothom, encara que s’exigeix que el seu ús tingui un retorn social mitjançant contraprestacions amb potencial transformador per al barri, la ciutat o el món.
Així doncs, tant WikiHousing com els ateneus comparteixen l’objectiu de promoure la funció social de la innovació tècnica, cosa que fa d’aquesta col·laboració quelcom tan coherent com excitant. De fet, les dues iniciatives s’inspiren en la cultura maker, que promou alhora l’aprenentatge i la col·laboració. D’una banda, aquest moviment sorgeix de la filosofia DIY (do it yourself, «fes-ho tu mateix»), que promou la idea del learning-by-doing («aprendre tot fent»), és a dir, que gràcies a un anar fent informal i proactiu, qualsevol és capaç d’aprendre a realitzar moltes tasques en lloc de contractar especialistes. D’altra banda, el moviment també s’inspira en la filosofia DIWO (do it with others, «fes-ho amb altres»), que defensa la col·laboració transdisciplinar i descentralitzada, la presa de decisions de baix cap amunt i l’intercanvi de coneixement en codi obert.
En concret, l’acord de col·laboració posarà a disposició de WikiHousing les instal·lacions, les eines i els equips d’experts de tres dels cinc equipaments de la xarxa d’Ateneus de Fabricació. D’una banda, hi ha l’Ateneu de Fabricació de les Corts, que comparteix amb la Biblioteca Montserrat Abelló l’edifici remodelat d’una antiga fàbrica tèxtil relativament propera a l’Escola d’Arquitectura. D’altra banda, hi ha l’Ateneu de Fabricació de Ciutat Meridiana, que està especialitzat en la formació i la inserció laboral de la gent jove i disposa d’un magatzem per guardar peces grans. Finalment, l’Ateneu de Fabricació de Gràcia, que és el més recent de la xarxa i també ocupa una antiga nau industrial rehabilitada, està especialitzat en la producció tèxtil i biotecnològica, per la qual cosa disposa de brodadora digital, màquines de cosir i un laboratori de biomaterials, així com del Taller Brut, espai destinat a la fabricació d’elements pesats o de grans dimensions.
Avui s’obre la inscripció a WikiHousing Barcelona, una aventura de formació, apoderament i codiseny que durarà tot un any i culminarà amb l’autoconstrucció i l’autogestió d’un prototip real d’habitatge públic i ecològic per a joves. La convocatòria s’adreça a persones d’entre 18 i 30 anys que visquin a la capital catalana i vulguin implicar-se en la defensa del dret a l’habitatge. La inscripció, que es pot fer emplenant aquest formulari, estarà oberta des d’avui fins al proper 18 de març a les 13h. Permetrà als sol·licitants assistir a les sessions de la primera etapa del procés, que és la de caràcter més teòric i inclourà xerrades d’experts sobre qüestions tan diverses com les diverses vies d’accés a l’habitatge assequible o els múltiples avantatges ambientals de la prefabricació lleugera i en sec. També constarà de debats i visites guiades a diferents llocs d’interès. El programa d’activitats complet es pot consultar aquí
La inscripció a aquesta primera etapa, que està limitada a cinquanta participants, és totalment gratuïta i comportarà l’obtenció d’un certificat de capacitació tècnica. En cas que les sol·licituds excedeixin les places disponibles, s’aplicaran criteris de selecció basats en factors inclusius que garanteixin la diversitat de gènere, d’origen, d’edat i de coneixements. També es tindrà en compte l’interès dels aspirants a partir d’una carta de motivació. Sempre que les mesures de prevenció contra la COVID-19 ho permetin, les sessions d’aquesta etapa seran presencials i tindran lloc els dimarts i dijous a la tarda, tant a l’Ateneu de Fabricació de les Corts com a l’Escola Sert del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Tot i així, les sessions també es retransmetran en línia i en directe, de manera que hi puguin participar persones d’altres territoris, més enllà de la cinquantena de places presencials. A més, els vídeos de les sessions seran posteriorment publicats a la web de WikiHousing, a fi que quedin indefinidament a l’abast de tothom. La següent etapa del procés consistirà en l’organització de múltiples tallers pràctics de codisseny, prefabricació de components i muntatge del prototip. El procés culminarà amb una tercera etapa de vivència i cogestió del prototip. Inclourà el monitoratge de la seva eficiència bioclimàtica i el balanç dels resultats, que es compartirà en temps real i en codi obert. En cas que al llarg del procés quedin places vacants, s’acceptaran noves incorporacions.
És evident que per als joves cada cop és més complicat emancipar-se a Barcelona. Des que em vaig traslladar a la ciutat, ara fa nou anys, he compartit pis a diferents barris i cada vegada ha estat més complicat fer realitat l’accés a l’habitatge. La precarietat laboral, els alts preus de lloguer i les pràctiques abusives dels propietaris han provocat que viure sola es converteixi en una utopia i que un acord just entre arrendador i arrendatari sigui gairebé impossible. Tractaré de resumir la meva experiència en aquest àmbit, però m’agradaria deixar clar des del principi que el meu no és un cas aïllat. Un 30% dels habitatges de Barcelona s’habiten sota el règim de lloguer i, malauradament, això suposa que un gran nombre de persones, molt especialment els joves, pateixin aquests problemes en el seu dia a dia.
El meu primer apartament el vaig llogar el 2015, òbviament, amb altres companys de pis. Quan ens vam instal·lar, el propietari intentava adquirir la resta de l’edifici, amb un total de sis habitatges. Només n’hi quedava un per comprar quan hi vam deixar de viure. Vam tenir diverses topades amb ell. La pitjor de totes va ser quan vam decidir rescindir el contracte, tres anys després. A pocs dies de deixar l’apartament, vam rebre un correu electrònic que ens amenaçava de portar-nos a judici perquè, segons l’administrador, la fiança de 750 euros que havíem dipositat al moment de signar era insuficient per cobrir els arranjaments necessaris per tornar-lo a llogar. Aquests arranjaments incloïen pintar tot el pis, reparar una aixeta per la qual ja havíem contactat amb la immobiliària i baixar al carrer un palet i un tamboret que vam deixar a l’interior. Encara avui, quan passo per aquell carrer, veig al balcó el tamboret. La por, el desconeixement i la manca de mitjans ens van dur a acceptar un acord per evitar el judici. Vam acabar pagant 420 euros, a més de la fiança.
Aleshores va quedar clar que, perquè el lloguer entrés dins de les nostres possibilitats econòmiques, calia conviure amb més gent. Així que ens vam instal·lar sis persones en un pis força gran que abans havia estat una clínica. La propietat havia fet una reforma molt cutre perquè el local fos considerat com un habitatge. Com que és il·legal demanar dues fiances, l’arrendador va exigir una garantia addicional, a més de dos avals. El contracte també especificava que la propietat no es faria càrrec de reparar ni les persianes ni la calefacció. La por de perdre la fiança, missió impossible a Barcelona, ens va fer afiliar-nos al Sindicat de Llogateres. En aquell moment, vam començar a entendre com d’il·legal era no només el nostre contracte, sinó també els de les persones del nostre entorn proper. Des del Sindicat vam aprendre a gestionar la fi del contracte i, encara que no va, aconseguir que ens tornessin tots els diners, en vam recuperar una bona part.
L’any passat ens vam mudar al pis on visc actualment. Encara que algunes vam poder presentar un contracte laboral, eren tan precaris que la immobiliària no els va acceptar i ens va obligar a cadascuna de nosaltres a presentar un aval. D’altra banda, pretenien que les llogateres paguéssim els honoraris de la immobiliària, cosa que és il·legal quan la propietat és una persona jurídica —en aquest cas, es tractava d’una institució cultural sense ànim de lucre—. Vam intentar negociar aquesta clàusula del contracte entre d’altres, però no vam aconseguir arribar a cap acord. Tot i així, vam acceptar signar el contracte. Per què? Senzillament perquè no vam trobar altres apartaments amb millors condicions. Ara estem barallant-nos novament amb la propietat perquè no ens apliqui la pujada de l’IPC (Índex de Preus de Consum) i perquè la renda es mantingui per sota de l’índex establert per la llei de regulació del preu del lloguer.
Tant el nombre de fiances i avals que exigeix la propietat com el preu de l’habitatge ha augmentat significativament a Barcelona durant aquests darrers anys, mentre les condicions laborals continuen sent molt precàries. Per a cap de les persones amb qui he conviscut en aquest temps, el preu del lloguer ha estat inferior a un terç del seu sou. Aquest fet complica l’emancipació, fa obligatòria l’opció de compartir pis i dóna lloc a una pitjor situació d’inestabilitat vital que la que van viure els nostres pares a la nostra edat. L’únic que ens ha ajudat a millorar la nostra situació i a enfrontar-nos a aquesta mena d’abusos ha estat prendre consciència dels nostres drets i crear una xarxa de suport mutu per fer menys agre el malson de ser llogateres a Barcelona.
ATRI (Agrupaciones Tácticas de Repoblación Inclusiva) es una estrategia que utiliza la vivienda pública o de coproducción público-comunitaria como instrumento de mejora urbana para defender de la gentrificación a los tejidos consolidados. Lo hace mediante la gestión conjunta y simultánea de una constelación de pequeñas promociones de ejecución más rápida, económica, justa y sostenible que la de los sistemas convencionales de vivienda pública. ATRI es también el nombre del equipo multidisciplinar que se ha formado especialmente para el desarrollo de esta estrategia. Está compuesto por profesionales independientes como David Bravo o Alejandro Giménez y por integrantes de los colectivos Straddle3, Eulia Arkitektura, Societat Orgànica y La Hidra Cooperativa.
Amb l’arrencada de la iniciativa WikiHousing a Barcelona, es presenta en públic la seva pàgina web oficial: wikihousing.eu. El lloc, que es publica tant en català com en castellà, servirà per canalitzar tota la informació sobre l’experiència, que es desenvoluparà al llarg d’un any a la capital catalana. La web constituirà una eina fonamental per assolir un dels principals objectius de WikiHousing, que consisteix precisament a compartir en temps real, en codi obert i amb total transparència tot el coneixement acumulat al llarg del procés participatiu. Un cop culminat el procés, la pàgina quedarà disponible com un arxiu testimonial que pot ser de gran utilitat a l’hora de replicar la iniciativa WikiHousing en altres emplaçaments o ciutats.
Per respondre a aquests objectius, el lloc web s’estructura en diverses seccions amb funcions diferenciades. Així, la secció «Calendari» serveix per anunciar amb antelació tots els esdeveniments programats, ja siguin xerrades, tallers, assemblees o trobades festives. Per la seva banda, la secció «Notícies» —a la qual pertany aquest post— dóna compte dels avenços del procés a mesura que van tenint lloc. A la secció «Idees», es convida veus expertes a reflexionar sobre qüestions relacionades amb la iniciativa WikiHousing, com la situació de la joventut en relació a l’habitatge, la necessitat de més innovació social en la coproducció participativa de solucions o les possibilitats que ofereix la prefabricació modular, lleugera i seca a l’hora de millorar l’eficiència energètica, hídrica i material dels edificis. D’altra banda, la secció «Glossari» ofereix una pràctica llista alfabètica de termes rellevants amb les respectives definicions. Finalment, la secció «Col·laboradors» dóna compte dels diferents agents implicats en aquesta aventura col·lectiva, ja siguin organismes públics, plataformes ciutadanes, institucions educatives o empreses privades.
La web ha estat concebuda i desenvolupada per t/ejido, una cooperativa de serveis tecnològics especialitzada en els àmbits de la transformació urbana, l’arquitectura i l’art. El lloc està ubicat a Maadix, un servidor basat en programari lliure i de codi obert, creat per un col·lectiu amb una llarga trajectòria en la defensa del dret a la privadesa de les comunicacions, la seguretat digital i la llibertat d’informació. De moment, el domini s’adreça automàticament a l’apartat corresponent a la ciutat de Barcelona —wikihousing.eu/bcn—, la primera i única aplicació de l’estratègia WikiHousing. En el cas esperable que altres ciutats també es decideixin a aplicar-la, s’obriran nous apartats i el domini arrel esdevindrà un espai comú que donarà compte de tots ells. A banda de la web, WikiHousing també s’ha dotat de comptes propis a les xarxes socials Twitter i Instagram, així com d’un canal a Youtube.
El projecte inclou 5 fases diferents:
La primera part de WikiHousingBarcelona està composta per una sèrie de classes teòriques desenvolupades per experts en la matèria. Les mateixes, es divideixen en onze mòduls diferents que tracten els temes de: introducció a l’habitatge, nocions arquitectòniques bàsiques i introducció a la fabricació. Poden prendre’s presencial o telemàticament.
El lloc, la data i l’horari en el qual s’impartiran els cursos es determinaran en funció de la disponibilitat de la majoria dels participants.
Aquí coneixeràs les bases teòriques que t’ajudaran després a exercir-te millor en processos de co-disseny participatiu, autoconstrucció i gestió d’habitatges.
*Els mòduls podran estar sotmesos a petits canvis.
Classes teòriques
Introducció a l’habitatge. 3 mòduls
Nocions arquitectòniques. 5 mòduls
Classes pràctiques en taller
Introducció a la fabricació. 5 mòduls
Durant la segona part de WikiHousing Barcelona, es duran a terme tallers pràctics. Experts de cada disciplina compartiran els seus coneixements sobre fusteria, metal·listeria, instal·lacions, fabricació digital i tèxtil, iniciant al alhora la prefabricació de les parts que conformaran el prototip d’habitatge.
El lloc, la data i l’horari en el qual es dictaran els cursos es determinaran en funció de la disponibilitat de la majoria dels participants.
En aquesta etapa aprendràs, mentre comences a construir el prototip d’habitatge, totes les tècniques necessàries per a poder encarar aquesta etapa del procés constructiu.
La tercera etapa de WikiHousing Barcelona serà el muntatge del prototip en si mateix. Els participants construiran el prototip d’habitatge amb l’orientació dels experts en una parcel·la de propietat pública facilitada per l’ajuntament en un període de tres mesos. Durant aquest procés de muntatge els participants utilitzaran els coneixements i habilitats que han après durant els tallers i les classes prèvies.
Aquí es posaran en pràctica tots els coneixements adquirits fins al moment i es podrà veure finalment el resultat de tot el procés realitzat.
Un cert nombre de voluntaris seleccionats del grup de participants tindran la possibilitat d’habitar el prototip d’habitatge i l’espai comú desenvolupat, amb la finalitat de poder testar i avaluar el prototip des de diverses perspectives per a poder comprovar la seva eficiència i resoldre les millores necessàries per a les pròximes versions.
Sense dubtes la vivència del prototip és l’etapa més important. És el moment de comprovar que tot el procés ha estat fructífer i de començar a pensar en els pròxims WikiHousings.
WikiHousing Barcelona és una iniciativa de Straddle3, Societat Orgànica i IDRA Institut de Recerca Urbana, en col·laboració amb La Papiro, T/ejido, Aiguasol, TallFusta i diversos membres del col·lectiu ATRI, entre els quals es troben David Bravo, Álex Giménez, Eulia Arkitektura y Urbanbat.
WikiHousing Barcelona és possible gràcies al programa La Ciutat Proactiva de BitHabitat.
Al llarg del procés i durant les sessions teòriques i pràctiques comptarem amb la presència i participació d’especialistes com: Santiago Cirugeda, de Recetas urbanas, o l’equip de Eulia Arkitektura.
Wikihousing Barcelona compta amb una àmplia cobertura de suports públics, privats i comunitaris que es poden trobar en la secció Col·laboradors.
Els articles de la secció Idees estaran a càrrec de persones expertes convidades.
La dificultat d’accés a un habitatge digne i assequible és una de les majors fonts d’injustícia social i ambiental tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espanyol. Ja ho era abans de la pandèmia de COVID-19 i ho seguirà sent en el futur immediat. Des dels anys cinquanta, quan la dictadura franquista es va proposar «convertir els proletaris en propietaris», fins ben entrat el segle XXI, quan l’esclat de la bombolla immobiliària es va saldar amb centenars de milers de famílies desnonades per una llei hipotecària draconiana mentre les arques públiques rescataven a la banca, les administracions de tots els nivells han prioritzat la propietat privada per sobre del lloguer públic. La venda sistemàtica d’habitatge protegit, les exempcions fiscals per promoure la compra hipotecària i l’exigüitat del parc d’habitatge públic —deu vegades inferior a la mitjana europea— han exposat la població espanyola a una de les majors taxes de sobreesforç residencial de tot Europa .
En una economia excessivament depenent del turisme massiu i el sector immobiliari, els centres urbans són devastats per la gentrificació, que expulsa les classes populars i les noves generacions cap a perifèries disperses on depenen més del cotxe. A més, malgrat el seu considerable pes en el PIB estatal, la indústria de la construcció no ha estat capaç de rehabilitar un parc edificat molt envellit, amb mala accessibilitat i molt ineficient des del punt de vista energètic. Tampoc ha sabut renovar-se per superar l’ús de materials altament contaminants com el formigó armat, responsable del malbaratament energètic, dels dispendi d’aigua i d’un 6% de les emissions globals de CO₂.
Malgrat constituir un greu problema, l’habitatge pot esdevenir una gran solució. La innovació en polítiques d’habitatge assequible i sostenible pot ser una de les receptes més efectives per afrontar les crisis econòmica, social i ambiental que tenim per davant. Per començar, l’habitatge públic pot comportar-se com una mena de Renda Bàsica Universal (RBU) en espècies. En quantitats suficients —properes a la normalitat europea— i amb una correcta distribució territorial —tot evitant la formació de guetos perifèrics—, un bon parc de lloguer públic alleujaria l’alta proporció d’ingressos que les llars dediquen a pagar-se un sostre. Això redundaria en la reactivació del consum domèstic i del comerç de proximitat, a banda d’esmorteir els costos socials de la destrucció d’ocupació que pot comportar l’automatització les properes dècades. També dificultaria el xantatge de la precarietat laboral i proporcionaria als treballadors més temps lliure per al lleure, la formació o la participació ciutadana.
Tots aquests beneficis ja s’esgrimeixen sovint en defensa de la RBU monetària, però n’hi ha d’altres que només s’aconseguirien mitjançant una RBO residencial. D’una banda, la primera comporta el risc que els propietaris del sòl absorbissin la nova liquiditat de la qual disposaria la població mitjançant l’encariment de lloguers o hipoteques. Això seria molt més improbable en el segon cas, doncs bona part de l’oferta estaria en mans de l’administració pública. D’altra banda, atès que relaxaria la fal·lera d’aglomerar-se als centres d’activitat econòmica, la RBU monetària podria provocar una centrifugació de la població cap a perifèries on els preus de l’habitatge són més baixos. Aquesta dispersió implicaria externalitats negatives per al bé comú, com ara l’encariment d’infraestructures i serveis, el malbaratament energètic, la depredació territorial o l’augment de la contaminació i de les emissions amb efecte hivernacle. En canvi, la RBU residencial evitaria aquests efectes si s’implementés mitjançant estratègies urbanístiques que garantissin la correcta distribució de parc assequible en barris mixtos i compactes, és a dir, equipats, caminables i ben servits pel transport públic.
El sector de la construcció és un dels més endarrerits en termes de prefabricació. Així com la indústria de l’automoció, la dels electrodomèstics o la de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han experimentat una evolució exponencial en l’últim segle, l’edificació segueix estancada en desitjos d’excessiva consistència i durabilitat que la fan més ineficient, injusta i insostenible en termes econòmics, socials i ambientals. L’ús de materials pesats i irreversibles com el maó, l’acer i, molt especialment, el formigó armat, genera gran quantitat d’externalitats negatives, tant en la construcció com en el manteniment i l’enderroc dels edificis.
En canvi, la industrialització de mòduls prefabricats, lleugers i en sec —sense consum d’aigua— comporta innombrables beneficis ambientals en l’àmbit de la construcció o la rehabilitació d’habitatges confortables, accessibles i amb altes prestacions tèrmiques i energètiques. Atesa l’elevada demanda d’habitatge assequible, aquesta indústria podria suposar tota una revolució en la reconversió de sectors obsolets, contaminants i altament subvencionats com l’automoció o el turisme. Un Green New Deal centrat en la industrialització de components constructius sostenibles estaria perfectament alineat amb els objectius del Pacte Verd Europeu i justificaria el seu finançament amb fons comunitaris, doncs crearia valor afegit en termes socials i ambientals. Des del punt de vista social, contribuiria en gran mesura a la relocalització i la diversificació de l’activitat productiva, així com a la creació de desenes de milers de llocs de treball qualificats i estables. Des del punt de vista ambiental, serviria per mitigar en bona part les emissions contaminants, el malbaratament d’aigua i la dependència energètica.
Dins el camp de la prefabricació, hi ha dues línies especialment innovadores en termes ecològics. D’una banda, la reutilització de contenidors marítims treu el millor profit de la seva lleugeresa i capacitat portant, tot evitant el consum energètic que suposa fondre acer o el malbaratament d’aigua que implica l’ús de formigó. De l’altra, l’ús de mòduls de fusta laminada encreuada (CLT) extreta de plantacions locals —que han fixat carboni durant la seva creixement— conjuga en un sol material lleuger i precís altes prestacions tèrmiques i estructurals. Tant en un cas com en l’altre, no només s’escurça i s’abarateix substancialment l’obra, sinó que també s’evita l’enderroc i la gestió de la runa, atès que els components modulars són desmuntables, transportables i reutilitzables en altres edificacions. Al capdavall, tota una revolució industrial basada en la construcció sostenible, la creació de llocs de treball de qualitat i la defensa del dret a l’habitatge i el dret a la ciutat. Hi ha una millor recepta per sortir de la crisi?
A partir dels principis establerts per l’estratègia ATRI, la iniciativa pretén explorar noves solucions de coproducció d’habitatge assequible i sostenible per a joves.
BIT Habitat (Barcelona Institute of Technology for the Habitat) és una fundació creada per l’Ajuntament de Barcelona per promoure la innovació urbana als vessants social, econòmic, urbanístic i tecnològic. Situada a l’antiga nau industrial de Ca l’Alier, al barri del Poblenou, la institució es dedica a buscar respostes als principals reptes als quals s’enfronten les ciutats. El 2021, ha llançat per segona vegada la convocatòria La Ciutat Proactiva, que ofereix suport tècnic i financer a projectes d’innovació orientats a fer de les ciutats llocs més inclusius, saludables i sostenibles. Amb clara vocació internacional, la convocatòria fomenta a més la col·laboració transdisciplinària entre l’administració pública, l’acadèmia, el teixit empresarial i la ciutadania.
En aquesta darrera edició, han estat seleccionats un total d’onze projectes adreçats a facilitar que les ciutats facin front a l’emergència climàtica o que duguin a terme una transició digital justa i inclusiva. El darrer 12 de novembre, aquestes propostes es van presentar en públic en el marc de la Barcelona Innova Week, en un acte que va comptar amb la participació de la tercera tinenta d’Alcaldia, Laia Bonet. Tres d’elles són microprojectes que dotan de nous reptes la xarxa municipal d’Ateneus de Fabricació. Es tracta de Cibico, Fabricació digital per a la millora del Benet Corner i Forma – Plataforma Oberta de Customització de Productes. Les vuit restants, de més calat, rebran fins a 100.000 € per desenvolupar prototips o proves pilot amb un grau de concreció i maduresa prou alt com perquè els seus resultats puguin ser empíricament comprovats mitjançant indicadors objectius. Són Assessoria de transició agroecològica per a col·lectivitats, Aulamar, Barcelona Restauració Circular, Laboratori Ciutadà de Salut Urbana, Notable, R-Barceloneta, Llindars urbans i WikiHousing Barcelona.Aquesta darrera proposta és la primera aplicació pràctica del programa marc WikiHousing, que pretén desenvolupar a moltes altres ciutats experiències pràctiques de coproducció d’habitatge públic per a joves, sempre basades en la conjugació de la innovació tècnica amb la participació ciutadana. Aquest programa, concebut per Straddle3, Societat Orgànica i La Hidra Cooperativa, s’inspira en els principis establerts per l’estratègia ATRI, que proposa combatre les crisis ambiental i habitacular mitjançant la inserció d’unitats d’habitatge prefabricat, assequible i sostenible en barris compactes, caminables i amenaçats per processos de gentrificació. Fins ara, ATRI ja s’ha materialitzat diverses vegades, com és el cas dels allotjaments d’emergència APROP, al Barri Gòtic de Barcelona, o una promoció d’habitatges públics per a joves que s’està construint a Caldes de Montbui. La principal especificitat de WikiHosuing Barcelona respecte a d’altres experiències de l’estratègia ATRI és que aborda la coproducció d’habitatge públic tot fent èmfasi en la participació i la formació de la gent jove, un col·lectiu especialment afectat per la precarietat residencial. Ho fa tot apostant per la col·laboració de departaments municipals —com ara els Ateneus de Fabricació, la Regidoria d’Habitatge o el Consell de la Joventut de Barcelona—, institucions acadèmiques —com ara l’Escola Sert del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC)— i empreses especialitzades, en un procés de codiseny, autoconstrucció assistida i cogestió comunitària protagonitzat per joves. El procés, que durarà tot un any, difondrà en temps real i en codi obert tots els aprenentatges acumulats i culminarà amb el muntatge d’un prototip real amb diverses unitats d’habitatge públic, que es faran servir com a tals.
