El passat 2 de juliol van continuar els Dijous de Wikihousing, el cicle de trobades obertes iniciat unes setmanes abans amb la visita de Santiago Cirugeda. A partir de les 18.00 h, Wikihousing va tornar a obrir les portes de l’edifici perquè les persones assistents poguessin recórrer les obres, conèixer l’estat actual del projecte i apropar-se als processos constructius, formatius i participatius que s’hi estan desenvolupant.
A les 19.00 h, l’activitat es va traslladar a la parcel·la buida situada davant de l’edifici, on va començar una conversa oberta amb Francesco Careri, arquitecte italià, professor de la Universitat Roma Tre i cofundador del laboratori d’art urbà Stalker. Des de fa dècades, el seu treball investiga el caminar, l’exploració dels espais marginals i les possibilitats de transformar la ciutat mitjançant pràctiques col·lectives, relacionals i situades.
Durant la sessió, Careri va presentar una trajectòria que es pot llegir a través de tres dels seus llibres fonamentals. A Walkscapes. El andar como práctica estética, proposa el caminar com una eina de coneixement i intervenció sobre el territori. A Pasear, detenerse, amplia aquesta reflexió cap a la importància de la pausa, la trobada i la permanència en els espais recorreguts. Finalment, a Hospedar/se, aprofundeix en les relacions entre espai, acollida i convivència.
La conversa es va concentrar especialment en aquesta última qüestió: l’hospitalitat, entesa no només com l’acte de rebre una altra persona, sinó com una pràctica recíproca capaç de transformar tant qui acull com qui és acollit. A partir d’aquesta reflexió, Careri també va presentar el treball desenvolupat a CIRCO, on explora formes alternatives d’habitar, acollir i produir col·lectivament espais compartits.
La trobada va ser presentada per David Juárez, de Straddle3, i moderada per Lucía Zandigiacomi, de Raons Públiques, que va acompanyar l’intercanvi entre Careri i les persones assistents. La jornada va permetre continuar obrint Wikihousing al barri i consolidar el projecte no només com un espai de construcció i aprenentatge, sinó també com un lloc des d’on compartir experiències i debatre col·lectivament sobre l’habitatge, la ciutat i altres formes possibles d’habitar.
