{"id":822,"date":"2022-02-24T09:49:55","date_gmt":"2022-02-24T09:49:55","guid":{"rendered":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/?p=822"},"modified":"2022-03-10T13:10:56","modified_gmt":"2022-03-10T13:10:56","slug":"el-malson-duna-llogatera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/ca\/el-malson-duna-llogatera\/","title":{"rendered":"El malson d\u2019una llogatera"},"content":{"rendered":"\n<p>\u00c9s evident que per als joves cada cop \u00e9s m\u00e9s complicat emancipar-se a Barcelona. Des que em vaig traslladar a la ciutat, ara fa nou anys, he compartit pis a diferents barris i cada vegada ha estat m\u00e9s complicat fer realitat l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge. La precarietat laboral, els alts preus de lloguer i les pr\u00e0ctiques abusives dels propietaris han provocat que viure sola es converteixi en una utopia i que un acord just entre arrendador i arrendatari sigui gaireb\u00e9 impossible. Tractar\u00e9 de resumir la meva experi\u00e8ncia en aquest \u00e0mbit, per\u00f2 m&#8217;agradaria deixar clar des del principi que el meu no \u00e9s un cas a\u00efllat. Un 30% dels habitatges de Barcelona s&#8217;habiten sota el r\u00e8gim de lloguer i, malauradament, aix\u00f2 suposa que un gran nombre de persones, molt especialment els joves, pateixin aquests problemes en el seu dia a dia.<\/p>\n\n\n\n<p>El meu primer apartament el vaig llogar el 2015, \u00f2bviament, amb altres companys de pis. Quan ens vam instal\u00b7lar, el propietari intentava adquirir la resta de l&#8217;edifici, amb un total de sis habitatges. Nom\u00e9s n&#8217;hi quedava un per comprar quan hi vam deixar de viure. Vam tenir diverses topades amb ell. La pitjor de totes va ser quan vam decidir rescindir el contracte, tres anys despr\u00e9s. A pocs dies de deixar l&#8217;apartament, vam rebre un correu electr\u00f2nic que ens amena\u00e7ava de portar-nos a judici perqu\u00e8, segons l&#8217;administrador, la fian\u00e7a de 750 euros que hav\u00edem dipositat al moment de signar era insuficient per cobrir els arranjaments necessaris per tornar-lo a llogar. Aquests arranjaments inclo\u00efen pintar tot el pis, reparar una aixeta per la qual ja hav\u00edem contactat amb la immobili\u00e0ria i baixar al carrer un palet i un tamboret que vam deixar a l&#8217;interior. Encara avui, quan passo per aquell carrer, veig al balc\u00f3 el tamboret. La por, el desconeixement i la manca de mitjans ens van dur a acceptar un acord per evitar el judici. Vam acabar pagant 420 euros, a m\u00e9s de la fian\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n<p>Aleshores va quedar clar que, perqu\u00e8 el lloguer entr\u00e9s dins de les nostres possibilitats econ\u00f2miques, calia conviure amb m\u00e9s gent. Aix\u00ed que ens vam instal\u00b7lar sis persones en un pis for\u00e7a gran que abans havia estat una cl\u00ednica. La propietat havia fet una reforma molt <em>cutre <\/em>perqu\u00e8 el local fos considerat com un habitatge. Com que \u00e9s il\u00b7legal demanar dues fiances, l&#8217;arrendador va exigir una garantia addicional, a m\u00e9s de dos avals. El contracte tamb\u00e9 especificava que la propietat no es faria c\u00e0rrec de reparar ni les persianes ni la calefacci\u00f3. La por de perdre la fian\u00e7a, missi\u00f3 impossible a Barcelona, \u200b\u200bens va fer afiliar-nos al Sindicat de Llogateres. En aquell moment, vam comen\u00e7ar a entendre com d\u2019il\u00b7legal era no nom\u00e9s el nostre contracte, sin\u00f3 tamb\u00e9 els de les persones del nostre entorn proper. Des del Sindicat vam aprendre a gestionar la fi del contracte i, encara que no va, aconseguir que ens tornessin tots els diners, en vam recuperar una bona part.<\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217;any passat ens vam mudar al pis on visc actualment. Encara que algunes vam poder presentar un contracte laboral, eren tan precaris que la immobili\u00e0ria no els va acceptar i ens va obligar a cadascuna de nosaltres a presentar un aval. D&#8217;altra banda, pretenien que les llogateres pagu\u00e9ssim els honoraris de la immobili\u00e0ria, cosa que \u00e9s il\u00b7legal quan la propietat \u00e9s una persona jur\u00eddica \u2014en aquest cas, es tractava d&#8217;una instituci\u00f3 cultural sense \u00e0nim de lucre\u2014. Vam intentar negociar aquesta cl\u00e0usula del contracte entre d&#8217;altres, per\u00f2 no vam aconseguir arribar a cap acord. Tot i aix\u00ed, vam acceptar signar el contracte. Per qu\u00e8? Senzillament perqu\u00e8 no vam trobar altres apartaments amb millors condicions. Ara estem barallant-nos novament amb la propietat perqu\u00e8 no ens apliqui la pujada de l&#8217;IPC (\u00cdndex de Preus de Consum) i perqu\u00e8 la renda es mantingui per sota de l&#8217;\u00edndex establert per la llei de regulaci\u00f3 del preu del lloguer.<\/p>\n\n\n\n<p>Tant el nombre de fiances i avals que exigeix \u200b\u200bla propietat com el preu de l&#8217;habitatge ha augmentat significativament a Barcelona durant aquests darrers anys, mentre les condicions laborals continuen sent molt prec\u00e0ries. Per a cap de les persones amb qui he conviscut en aquest temps, el preu del lloguer ha estat inferior a un ter\u00e7 del seu sou. Aquest fet complica l&#8217;emancipaci\u00f3, fa obligat\u00f2ria l&#8217;opci\u00f3 de compartir pis i d\u00f3na lloc a una pitjor situaci\u00f3 d&#8217;inestabilitat vital que la que van viure els nostres pares a la nostra edat. L&#8217;\u00fanic que ens ha ajudat a millorar la nostra situaci\u00f3 i a enfrontar-nos a aquesta mena d\u2019abusos ha estat prendre consci\u00e8ncia dels nostres drets i crear una xarxa de suport mutu per fer menys agre el malson de ser llogateres a Barcelona.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s evident que per als joves cada cop \u00e9s m\u00e9s complicat emancipar-se a Barcelona. Des que em vaig traslladar a la ciutat, ara fa nou anys, he compartit pis a diferents barris i cada vegada ha estat m\u00e9s complicat fer realitat l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge. La precarietat laboral, els alts preus de lloguer i les pr\u00e0ctiques [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":833,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"class_list":["post-822","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-idees"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/822","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=822"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/822\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1081,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/822\/revisions\/1081"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/media\/833"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=822"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=822"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=822"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}