{"id":225,"date":"2022-01-01T10:33:00","date_gmt":"2022-01-01T10:33:00","guid":{"rendered":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/?p=225"},"modified":"2022-03-10T10:24:53","modified_gmt":"2022-03-10T10:24:53","slug":"la-revolucio-industrial-de-lhabitatge-assequible-i-sostenible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/ca\/la-revolucio-industrial-de-lhabitatge-assequible-i-sostenible\/","title":{"rendered":"La revoluci\u00f3 industrial de l\u2019habitatge assequible i sostenible"},"content":{"rendered":"\n<h4 class=\"wp-block-heading\" id=\"cases-cares-i-brutes\">Cases cares i brutes<\/h4>\n\n\n\n<p>La dificultat d\u2019acc\u00e9s a un habitatge digne i assequible \u00e9s una de les majors fonts d\u2019injust\u00edcia social i ambiental tant a Catalunya com al conjunt de l\u2019Estat espanyol. Ja ho era abans de la pand\u00e8mia de COVID-19 i ho seguir\u00e0 sent en el futur immediat. Des dels anys cinquanta, quan la dictadura franquista es va proposar&nbsp;<a href=\"https:\/\/elpais.com\/elpais\/2020\/06\/05\/icon_design\/1591384531_919870.html\">\u00abconvertir els proletaris en propietaris\u00bb<\/a>, fins ben entrat el segle XXI, quan l\u2019esclat de la bombolla immobili\u00e0ria es va saldar amb centenars de milers de fam\u00edlies desnonades per una llei hipotec\u00e0ria draconiana mentre les arques p\u00fabliques rescataven a la banca, les administracions de tots els nivells han prioritzat la propietat privada per sobre del lloguer p\u00fablic. La venda sistem\u00e0tica d\u2019habitatge protegit, les exempcions fiscals per promoure la compra hipotec\u00e0ria i l\u2019exig\u00fcitat del parc d\u2019habitatge p\u00fablic \u2014deu vegades inferior a la mitjana europea\u2014 han exposat la poblaci\u00f3 espanyola a una de les majors&nbsp;<a href=\"https:\/\/ec.europa.eu\/eurostat\/web\/products-datasets\/product?code=tespm140\">taxes de sobreesfor\u00e7 residencial<\/a>&nbsp;de tot Europa .&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>En una economia excessivament depenent del turisme massiu i el sector immobiliari, els centres urbans s\u00f3n devastats per la&nbsp;<em>gentrificaci\u00f3<\/em>, que expulsa les classes populars i les noves generacions cap a perif\u00e8ries disperses on depenen m\u00e9s del cotxe. A m\u00e9s, malgrat el seu considerable pes en el PIB estatal, la ind\u00fastria de la construcci\u00f3 no ha estat capa\u00e7 de rehabilitar un parc edificat molt envellit, amb mala accessibilitat i molt ineficient des del punt de vista energ\u00e8tic. Tampoc ha sabut renovar-se per superar l\u2019\u00fas de materials altament contaminants com el formig\u00f3 armat, responsable del malbaratament energ\u00e8tic, dels dispendi d\u2019aigua i d\u2019un 6% de les emissions globals de CO\u2082.<\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\" id=\"l-habitatge-assequible-com-a-renda-basica-universal-en-especies\"><strong>L\u2019habitatge assequible com a Renda B\u00e0sica Universal en esp\u00e8cies<\/strong><\/h4>\n\n\n\n<p>Malgrat constituir un greu problema, l\u2019habitatge pot esdevenir una gran soluci\u00f3. La innovaci\u00f3 en pol\u00edtiques d\u2019habitatge assequible i sostenible pot ser una de les receptes m\u00e9s efectives per afrontar les crisis econ\u00f2mica, social i ambiental que tenim per davant. Per comen\u00e7ar, l\u2019habitatge p\u00fablic pot comportar-se com una mena de&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Renda_b%C3%A0sica\">Renda B\u00e0sica Universal (RBU)<\/a>&nbsp;en esp\u00e8cies. En quantitats suficients \u2014properes a la normalitat europea\u2014 i amb una correcta distribuci\u00f3 territorial \u2014tot evitant la formaci\u00f3 de guetos perif\u00e8rics\u2014, un bon parc de lloguer p\u00fablic alleujaria l\u2019alta proporci\u00f3 d\u2019ingressos que les llars dediquen a pagar-se un sostre. Aix\u00f2 redundaria en la reactivaci\u00f3 del consum dom\u00e8stic i del comer\u00e7 de proximitat, a banda d\u2019esmorteir els costos socials de la destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 que pot comportar l\u2019automatitzaci\u00f3 les properes d\u00e8cades. Tamb\u00e9 dificultaria el xantatge de la precarietat laboral i proporcionaria als treballadors m\u00e9s temps lliure per al lleure, la formaci\u00f3 o la participaci\u00f3 ciutadana.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Tots aquests beneficis ja s\u2019esgrimeixen sovint en defensa de la RBU monet\u00e0ria, per\u00f2 n\u2019hi ha d\u2019altres que nom\u00e9s s\u2019aconseguirien mitjan\u00e7ant una RBO residencial. D\u2019una banda, la primera comporta el risc que els propietaris del s\u00f2l absorbissin la nova liquiditat de la qual disposaria la poblaci\u00f3 mitjan\u00e7ant l\u2019encariment de lloguers o hipoteques. Aix\u00f2 seria molt m\u00e9s improbable en el segon cas, doncs bona part de l\u2019oferta estaria en mans de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica. D\u2019altra banda, at\u00e8s que relaxaria la fal\u00b7lera d\u2019aglomerar-se als centres d\u2019activitat econ\u00f2mica, la RBU monet\u00e0ria podria provocar una centrifugaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 cap a perif\u00e8ries on els preus de l\u2019habitatge s\u00f3n m\u00e9s baixos. Aquesta dispersi\u00f3 implicaria externalitats negatives per al b\u00e9 com\u00fa, com ara l\u2019encariment d\u2019infraestructures i serveis, el malbaratament energ\u00e8tic, la depredaci\u00f3 territorial o l\u2019augment de la contaminaci\u00f3 i de les emissions amb efecte hivernacle. En canvi, la RBU residencial evitaria aquests efectes si s\u2019implement\u00e9s mitjan\u00e7ant estrat\u00e8gies urban\u00edstiques que garantissin la correcta distribuci\u00f3 de parc assequible en barris mixtos i compactes, \u00e9s a dir, equipats,&nbsp;<em>caminables&nbsp;<\/em>i ben servits pel transport p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\" id=\"un-green-new-deal-per-a-l-habitatge-sostenible\"><strong>Un&nbsp;<\/strong><strong><em>Green New Deal<\/em><\/strong><strong>&nbsp;per a l\u2019habitatge sostenible<\/strong><\/h4>\n\n\n\n<p>El sector de la construcci\u00f3 \u00e9s un dels m\u00e9s endarrerits en termes de prefabricaci\u00f3. Aix\u00ed com la ind\u00fastria de l\u2019automoci\u00f3, la dels electrodom\u00e8stics o la de les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC) han experimentat una evoluci\u00f3 exponencial en l\u2019\u00faltim segle, l\u2019edificaci\u00f3 segueix estancada en desitjos d\u2019excessiva consist\u00e8ncia i durabilitat que la fan m\u00e9s ineficient, injusta i insostenible en termes econ\u00f2mics, socials i ambientals. L\u2019\u00fas de materials pesats i irreversibles com el ma\u00f3, l\u2019acer i, molt especialment, el formig\u00f3 armat, genera gran quantitat d\u2019externalitats negatives, tant en la construcci\u00f3 com en el manteniment i l\u2019enderroc dels edificis.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>En canvi, la industrialitzaci\u00f3 de m\u00f2duls prefabricats, lleugers i en sec \u2014sense consum d\u2019aigua\u2014 comporta innombrables beneficis ambientals en l\u2019\u00e0mbit de la construcci\u00f3 o la rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges confortables, accessibles i amb altes prestacions t\u00e8rmiques i energ\u00e8tiques. Atesa l\u2019elevada demanda d\u2019habitatge assequible, aquesta ind\u00fastria podria suposar tota una revoluci\u00f3 en la reconversi\u00f3 de sectors obsolets, contaminants i altament subvencionats com l\u2019automoci\u00f3 o el turisme. Un&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Green_New_Deal\"><em>Green New Deal<\/em><\/a>&nbsp;centrat en la industrialitzaci\u00f3 de components constructius sostenibles estaria perfectament alineat amb els objectius del&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pacte_Verd_Europeu\">Pacte Verd Europeu<\/a>&nbsp;i justificaria el seu finan\u00e7ament amb fons comunitaris, doncs crearia valor afegit en termes socials i ambientals. Des del punt de vista social, contribuiria en gran mesura a la relocalitzaci\u00f3 i la diversificaci\u00f3 de l\u2019activitat productiva, aix\u00ed com a la creaci\u00f3 de desenes de milers de llocs de treball qualificats i estables. Des del punt de vista ambiental, serviria per mitigar en bona part les emissions contaminants, el malbaratament d\u2019aigua i la depend\u00e8ncia energ\u00e8tica.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Dins el camp de la prefabricaci\u00f3, hi ha dues l\u00ednies especialment innovadores en termes ecol\u00f2gics. D\u2019una banda, la reutilitzaci\u00f3 de contenidors mar\u00edtims treu el millor profit de la seva lleugeresa i capacitat portant, tot evitant el consum energ\u00e8tic que suposa fondre acer o el malbaratament d\u2019aigua que implica l\u2019\u00fas de formig\u00f3. De l\u2019altra, l\u2019\u00fas de m\u00f2duls de fusta laminada encreuada (CLT) extreta de plantacions locals \u2014que han fixat carboni durant la seva creixement\u2014 conjuga en un sol material lleuger i prec\u00eds altes prestacions t\u00e8rmiques i estructurals. Tant en un cas com en l\u2019altre, no nom\u00e9s s\u2019escur\u00e7a i s\u2019abarateix substancialment l\u2019obra, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u2019evita l\u2019enderroc i la gesti\u00f3 de la runa, at\u00e8s que els components modulars s\u00f3n desmuntables, transportables i reutilitzables en altres edificacions. Al capdavall, tota una revoluci\u00f3 industrial basada en la construcci\u00f3 sostenible, la creaci\u00f3 de llocs de treball de qualitat i la defensa del dret a l\u2019habitatge i el dret a la ciutat. Hi ha una millor recepta per sortir de la crisi?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cases cares i brutes La dificultat d\u2019acc\u00e9s a un habitatge digne i assequible \u00e9s una de les majors fonts d\u2019injust\u00edcia social i ambiental tant a Catalunya com al conjunt de l\u2019Estat espanyol. Ja ho era abans de la pand\u00e8mia de COVID-19 i ho seguir\u00e0 sent en el futur immediat. Des dels anys cinquanta, quan la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":576,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[37,38,40,41,42,43,44,45,48],"class_list":["post-225","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-idees","tag-construccio-sostenible","tag-contenidors-maritims","tag-eficiencia-energetica","tag-emissions-de-co","tag-exclusio-residencial","tag-formigo-armat","tag-fusta-contralaminada-clt","tag-habitatge-assequible","tag-prefabricacio-modular"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/225","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=225"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/225\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1074,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/225\/revisions\/1074"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/media\/576"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=225"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=225"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/wikihousing.eu\/bcn\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=225"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}